Albirar una altra vida

Any 2000. Can Tunis.

Recordo que quan vaig arribar al Xavó-Xaví, un centre de secundària molt singular, el José Ramón (marit de la meva companya Beatriz) em va dir: “no pateixis pel cotxe, si el tens davant la porta de l’escola no t’hi faran res. Ara aviso als xavals”.

I vaig entrar en aquella illa de futur, de confiança, d’excepcionalitat… Tot, el més simple detall, allà era excepcional, perquè constituïa una illa de normalitat enmig de l’anormalitat.

El de Can Tunis va ser el segon reportatge que feia a Cuadernos… però sense cap mena de dubte va ser el primer que em va “impressionar”. O sigui, el primer que “em va provocar una forta alteració en l’ànim…”, tal com diu el diccionari en aquesta accepció tan bonica de “impressionar”. Perquè allà vaig comprendre, de debò de debò, la importància cabdal que té l’educació per a albirar una vida diferent, nova.

Fa anys, Can Tunis va ser desmantellat i va desaparèixer del mapa barceloní, perquè feia lleig. Què en deu haver estat d’aquells nois i noies?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s