Un drac de cartró

Feia uns anys que havia arribat a Cuadernos però encara no havia tastat allò que m’agradava tant: trepitjar carrer, fer reportatges. Aquest va ser el primer: feia un fred que pelava, me’n vaig anar cap a Castellcir conduint el meu cotxe. I allà hi vaig descobrir la Montse Castanys i una escola rural encisadora, una de les primeres comunitats d’aprenentatge posades en marxa al nostre país.

Després n’hem parlat molt, de comunitats d’aprenentatge: jo en recordo sobre tot un drac de cartró que els nanos construïen amb un pare del poble, en Toni. El drac no era gran cosa i no ho pretenia ser, però el lligam entre els nanos i el Toni feia goig.

He retrobat la Montse en algunes ocasions, ja jubilada. Sempre somriure, potser el somriure de saber que has fet algunes coses ben fetes.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s