Una escola a l’hospital

Aquest reportatge explica com es viu l’escola a un hospital, a l’Hospital de Sant Pau. No conté fotos: les vam eliminar per evitar que corressin per internet.

La Maria Urmeneta (una de les dues mestres) em va portar agafadeta de la mà per aquells passadissos, entre aquells nens i en aquella escola diminuta. La història que més em va frapar va ser la de la Mar, una nena de 6 anys que un temps abans havia mort de leucèmia. Em vaig entrevistar amb la seva mare, la Teresa, a una cafeteria del centre. “No puc tornar a l’hospital, ja em disculparàs”. Hi havia la Maria, és clar. La Teresa xerrava i plorava i jo vaig entendre com mai com n’és de fràgil la vida.

Al cap d’un temps, la Teresa em va enviar un regalet: és aquest pot de llapis que veieu a la foto. Hi havia gravat la meva pròpia signatura. El tinc a sobre la taula, em fa companyia en el procés d’escriure. I sempre, sempre, sempre em fa pensar en elles, en aquella mare valenta i sencera a qui li xiflava la xocolata i en la Mar, que no vaig conèixer.

A la Maria la tinc en viu i en directe, perquè ens vam fer amigues i ens seguim trobant. Fa poc m’ha anomenat “fillola adoptiva” seva. Quina sort que tinc, oi?

Anuncis

Una resposta a “Una escola a l’hospital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s