En un cul de viruta

[Abril, 2009]

Era davant meu i m’atansava un full de paper esgrogueït. Vaig entreveure-hi una lletra petita i rodona, familiar. L’Emília Solà, escriptora de novel.les juvenils i mare d’una de les meves alumnes de 10 anys, em mirava amb un somriure que no vaig saber llegir.

—És seu, li  torno.

Aquell toc d’efecte em desorientà. Vaig agafar el paper i els ulls em van volar al peu de full: “Dolors Argemí”. Amb aquella “L” lleument abocada enrere i aquella “A” una mica recargolada. “Té lletra d’escriptora, aquesta mossa”, deia sempre la mare.

Tenia 10 anys i jo en volia ser, d’escriptora. Ni perruquera, ni infermera, com les meves amigues, Ni tampoc mestra. Tot l’any inventava històries i les escrivia en fulls que amagava al fons del meu calaix secret, a l’espera del temps de les cireres.

—Prepara’m una caixa, em demanava la mare a la vinya.

Una caixa. Les caixes eren fetes de làmines de fullola: al cul, perquè no s’escolessin les cireres, hi col·locàvem un coixí de viruta i el tapàvem amb paper blanc. Paper d’aquelles mans que compràvem a l’estanc. I, entre els encenalls cargolats, jo amagava els meus relats perquè fessin món. Sempre històries inspirades a la vida de pagès: el temps brillant i esgotador de les cireres, el de les mongetes tendres, a marina, o els dies de final de l’estiu, amb la tractorada de raïm i les trepitjades circulars al cup del vell celler.

Ara, l’Emília Solà em retornava un d’aquells papers i m’explicava on l’havia aconseguit:

—Quan era petita, una pulmonia em va tenir uns mesos reclosa a casa. El temps pesava com una llosa entre les quatre parets del pis. Fins que un dia, el pare, que regentava una parada a la Boqueria, em va dur un missatge que havia trobat amagat al fons d’una caixa. Després, en va arribar un altre, i un altre. I a mi, la vida al camp, aquells costums, aquelles pors i aquells somnis d’una lletra de nena com jo, em despertaren.

Una pausa breu em féu aixecar el cap. Així vaig poder mirar-la als ulls quan concloïa:

—I,  des de llavors, escric.

 

Abril, 2009. VI Premi Joan Diví Borràs, el Pagés Poeta (Sant Climent de Llobregat).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s